Commerce 5995 31472835 2008-07-10T16:39:27Z Expertom 312181 prévention homonymie {{autre1|l'activité commerciale}} Le '''commerce''' est l'activité principale d'échange des biens et des services entre les êtres humains<ref>[http://www.oecd.org/dataoecd/36/49/26234630.pdf Cahier de l'OCDE sur le commerce des marchandises et des services]</ref>. Par extension, le terme est utilisé pour désigner le lieu ou l'organisation où s'exerce cette activité tel qu'un [[Commerce de détail|magasin]]. [[Image:Commerce-alimentation-generale-paris.jpg|thumb|right|180px|Commerce d'alimentation générale]] Le commerce couvre l'ensemble des transactions entre individus, entre organisations ou entre individus et organisations, les individus pouvant représenter des associations, des firmes ou des entreprises. Il complète l'activité de [[production]] en permettant de rémunérer la fourniture d'un bien ou d'un service, principalement par le recours à la [[monnaie]]. ==Enjeux et histoire du commerce == === Enjeux du commerce === Le commerce a pour moteur la satisfaction des multiples besoins de l'homme. Les connaissances, la force physique et le temps dont il dispose ne lui permettent pas de produire seul tout ce dont il a besoin pour vivre. La solution consiste pour lui à organiser et [[division du travail|diviser le travail]]. L'homme décide alors d'une part de produire ce qu'il peut et d'autre part d'échanger ce qu'il produit contre ce dont il a besoin et qu'il ne produit pas lui-même. L'échange de marchandises entre deux parties en exigent leur transport. Le transport des marchandises se fait par [[transport maritime|voie maritime,]] par [[transport routier|voie terrestre]] et par [[transport aérien|voie aérienne]]. Chacun de ces modes présentent des avantages et des limites en termes de délai, de coût et de risque. Le stockage avant l'expédition et ensuite avant la distribution des marchandises complète le transport dans le cadre de l'ensemble des opérations de [[logistique]]. L'[[assurance]], quant à elle, offre des solutions financières de protection de la marchandise pendant ces opérations d'acheminement où les risques de détérioration accidentelle, de perte ou de vol existent. === Histoire du commerce === [[Image:Egypte louvre 232 pot.jpg|thumb||[[Amphore]] [[Egypte|d'égypte]]]] '''Les origines du commerce'''<br> Une vieille acception du mot commerce renvoie aux notions de communication et de relation avec autrui, que l'on retrouve par exemple dans l'expression {{Citation|une personne de commerce agréable}}.Ce sens dont l'origine se perd dans la nuit des temps fait appel à une réalité où les rapports humains et l'économie étaient conditionnés par la proximité géographique. Dans une acceptation plus moderne, le commerce désigne l'activité qui fait circuler les [[marchandise]]s, par exemple avec le [[marché]]. Il couvre l'ensemble des transactions passées d'individus à individus, eux-mêmes représentant en nom propre ou d'entreprises, par l'appréciation de leur valeur d'échange et la réalisation de celle-ci.<br> Le commerce est l'une des plus anciennes et plus importantes inventions de l'[[humanité]] avec l'[[origines de l'agriculture|apparition de l'agriculture]] au [[néolithique]]. Certains le considèrent comme l'origine de la [[civilisation]]. Par exemple, l'[[écriture]] semble avoir été inventée il y a 5500 ans par les commerçants [[Sumer|sumériens]] pour permettre leur [[comptabilité]] <ref>Les célèbres tablettes d'argiles du musée de Bagdad.</ref>. Au début, l'agriculture qui se pratiquait étaient une agriculture de subsistance, les récoltes obtenues étaient juste suffisantes pour la population. Mais à mesure que les développements technologiques furent appliqués par les agriculteurs, comme par exemple la force animale, ou l'utilisation de différents engrais, les cultures obtenues augmentaient. Ainsi la naissance du commerce a été conditionnée par deux facteurs : Les récoltes obtenues étaient plus importantes que les besoins de subsistance et il n'est plus nécessaire que toute la société se dédie à l'agriculture. Une partie de la population va se spécialiser dans les autres affaires, comme la travail du fer et de la poterie.<br> '''Le troc :'''<br> Le commerce a débuté sous forme de [[troc]] et s'est ensuite modernisé grâce à la monnaie. Avec le temps, l'[[or]] et l'[[argent]] se sont imposés peu à peu comme monnaies communes, entre autres du fait de leurs caractéristiques telles que la rareté, la malléabilité ou la résistance à l'usure. La création de la monnaie et l'évolution des moyens de transport et de communication ont facilité les échanges entre personnes, entre localités et entre pays. Cette évolution permanente est influencée par celle des besoins, des moyens et des politiques des différents acteurs que sont les producteurs, les marchands, les consommateurs et les Étas. Cette évolution est soumise à des perturbations, chacune des parties veillant mettre en place l'organisation commerciale qui l'avantage. Sur le plan national, certains gouvernements travaillent à stabiliser les prix intérieurs en appliquant différentes techniques. Sur le plan international, différentes théories existent, dont en particulier, le [[libre-échange]], le [[protectionnisme]] ainsi que le nationalisme économique<ref>Cette dernière, qui s'inspire aux idées de Friedrich List, a été appliquée dans le {{s-|XIX|e}} par l'Allemagne et les États-Unis. Elle consiste à libéraliser les secteurs dont on a un avantage dans la compétition internationale et continuer à protéger ceux où l'on est pas compétitifs</ref>. Au {{s|XXI}}, le commerce reste, d'une part, une activité centrale de l'[[économie]] de plus en plus diversifiée et sophistiquée comme en témoigne la {{Citation|révolution de la distribution}}, et, d'autre part, un moyen de développement. Au {{s|XXI}}, des conventions plus ou moins strictes le [[réglementation|règlement]]ent au plan international et au plan national. Enfin, il est vecteur d'échanges [[culture|culturels]] et de brassage entre les populations qu'il met en relation.<br> {{Traduire | code de langue = ca | texte original = Per tant, els excedents de les collites van començar a intercanviar-se amb altres objectes en que altra comunitat estava especialitzada. Normalment aquests objectes eren elements per a la defensa de la comunitat (armes), dipòsits per poder transportar o emmagatzemar els excedents alimentaris (cànters, àmfores, etc.), noves |ferramentes agrícoles (aixades de metall), o inclús més endavant objectes de luxe (espills, arracades, etc). Aquest comerç primitiu, no sols va suposar un intercanvi local de béns i aliments, sinó també un intercanvi global d'innovacions científiques i tecnològiques, entre d'altres, el treball en ferro, el treball en bronze, la roda, el torn, la navegació, l'escriptura, noves formes d'urbanisme, i un llarg etcètera. A més a més de l'intercanvi d'innovacions, el comerç també va propiciar un canvi gradual de les societats. Ara la riquesa podia emmagatzemar-se i intercanviar-se. Van començar a aparèixer les primeres societats capitalistes tal i com les coneixem hui en dia, i també les primeres estratificacions socials. En un inici les classes socials eren simplement la gent del poblat i la família del dirigents. Més endavant van anar apareixen altres classes socials més sofisticades com els guerrers, els artesans, els comerciants, etc. '''El bescanvi i el troc'''<br> El bescanvi o troc directe era la manera en que les antigues civilitzacions van començar a comerciar. És tracta de intercanviar mercaderies per altres mercaderies d'igual valor. El principal inconvenient d'aquest tipus de comerç és que les dues parts involucrades en la transacció comercial havien de coincidir en la necessitat de les mercaderies ofertes per l'altra part. Per solucionar aquest problema van sorgir una sèrie d'intermediaris que emmagatzemaven les mercaderies involucrades en les transaccions comercials. Aquests intermediaris molt a sovint afegien un risc massa elevat en aquestes transaccions, i és per això que aquest tipus de comerç evolucionar cap al troc indirecte. El troc indirecte és on es pren un producte o objecte com a patró pel qual es valoren la resta de productes a bescanviar. A partir d'ací neix la moneda. Actualment ja s'ha superat aquest mecanisme i les societats es mouen únicament per títols de crèdit (bitllets): es valoren els productes a partir de valors arbitràries establerts sobre uns títols de crèdit emesos per una entitat de confiança i solvent que pagarà a qui tingui el títol de crèdit aquella quantitat en algun metall preciós. Tot i que, actualment, en la pràctica el comerç es mou bescanviant títols de crèdit (les monedes actuals també són uns pseudotítols de crèdit, atès que el valor facial no es correspon al valor intrínsec). '''La introducció de la moneda'''<br> La moneda, o el diner, en una definició més general, és un mitjà acordat en una comunitat per l'intercanvi de mercaderies i bens. El diner, no sols ha de servir per l'intercanvi, sinó que també és una unitat de comptatge i una eina per emmagatzemar valor. Històricament hi han hagut molts tipus diferents de diners, des de porcs, dents de balena, el cacau, o tipus determinats de closques marines. Però, sens dubte el més estès al llarg de la història és l'or. L'ús del diner en les transaccions comercials va suposar un gran avanç en l'economia. Ara ja no calia que les parts implicades en la transacció necessitaren les mercaderies de la part oposada. Civilitzacions més avançades, com els romans, van estendre aquest concepte i van començar a encunyar monedes. Les monedes eren objectes especialment dissenyats per aquest afer. Encara que aquestes primitives monedes, al contrari de les monedes modernes, tenien el valor de la moneda explicit en ella. És a dir, que les monedes estaven fetes de metalls com or o argent i la quantitat de metall que tenien era el valor nominal de la moneda. L'únic inconvenient que tenia el diner era que al ser un acord dins d'una comunitat, podia tenir no sentit un diner fora de context. Per exemple, si l'element d'intercanvi d'un comunitat eren dents de balena, aquelles dents no tenien cap valor fora de la comunitat. És per això que una mica més endavant va sorgir el concepte de divisa. La divisa, ara sí, és un element d'intercanvi acceptat en una zona molt més amplia que no la pròpia comunitat. La divisa més habitual era l'or pur, encara que al llarg de la història també han aparegut altres, com la sal o el pebre. Les divises van facilitar el comerç inter-continental en gran mesura. '''Les rutes comercials'''<br> Al llarg de la Edat Mitjana, van començar a sorgir unes rutes comercials intercontinentals que intentaven suplir l'alta demanda europea de béns i mercaderies, sobretot de luxe. Entre les rutes més famoses destaca la Ruta de la Seda, però també n'hi havia d'altres d'importants, com les rutes d'importació de pebre, de sal o de tints. El comerç a través d'aquestes rutes molt poques voltes era un comerç directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de quilòmetres, fins arribar a les riques corts europees. Malgrat això, aquestes primeres rutes comercials ja van començar a fer plantejar-se als estats la regulació de la importació. Fins i tot va haver moments que es va prohibir l'ús de la seda per a la vestimenta en el sexe masculí, a fi de rebaixar el consum d'aquest car producte. Les Croades van ser una important ruta comercial creada de manera indirecta. La ruta que es va crear a ran del moviment de tropes, subministres, armes, artesans especialitzats, botins de guerra, etc. va reactivar l'economia de moltes regions europees. Aquest mèrit s'atribueix en part al rei anglès Ricard I Cor de Lleó, que al involucrar-se en la Tercera Croada va aconseguir importants victòries comercials per a Europa, com per exemple el restabliment de la Ruta de la seda i la recuperació de les rutes de pebre. '''La banca''' <br> El Canvista i la seua dona, de Marinus van Reymerswaele.Cap a finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement va sorgir a Europa un nou concepte comercial: la banca. Una banca o banc era un establiment monetari amb una serie de serveis que van facilitar molt el comerç. Els pioners en aquesta àrea van ser xicotets canvistes que actuaven en fires anuals i bàsicament es dedicaven a realitzar canvis de moneda cobrant una comissió. Aquests canvistes van anar creixent, fins el punt que van aparèixer les grans famílies de banquers europees com els Medici o els Pitti. Un altre dels serveis oferts pels bancs era el transport de diners. Es podia ingressar diners en un establiment i després anar a altre establiment del mateix banc i retirar-los, fins i tot entre països diferents. Aquest servei en particular va propiciar molt el comerç internacional en fires, on els comerciants podien tornar als seus països d'origen sense que els seus diners corregueren el perill de ser robats per roders. Més endavant van aparèixer altres serveis bancaris que també van ajudar molt a desenvolupar el comerç, com el paper-moneda i la lletra de canvi. '''L'era dels descobriments'''<br> Sobre el 1400, la disrupció de l'Imperi Mongol i el creixement de l'Imperi Otomà fa ver que totes les rutes de comerç europees amb l'est quedaren bloquejades. La recerca de noves rutes, l' aparició del capitalisme mercant i el desig d'explorar el potencial d'una economia global, va impulsar a Europa a l'era dels descobriments. Així doncs, Europa es va bolcar en la recerca de noves rutes cap a l'Índia per tal de restablir la importació d'espècies. Però finalment, van ser Portugal i Espanya els dos països que van obtenir el monopoli d'aquestes rutes, gracies al treball d'exploradors com Cristòfor Colom, Vasco da Gama, Fernando de Magallanes o Juan Sebastián Elcano. El descobriment d'Amèrica pels europeus va suposar un altre pas en el comerç europeu. El nou flux d'or que obtenien els espanyols de manera "quasi-gratuïta" a Amèrica del Sud, va sanejar i consolidar les xarxes comercials i de capital europees. La banca europea va créixer d'una manera exponencial i van començar a sorgir els grans bancs europeus, com el Banc d'Amsterdam, el Banc de Suècia o el Banc d'Anglaterra. '''Les expedicions comercials'''<br> El domini espanyol i portuguès de les noves rutes establertes, va forçar a altres potències europees, com Anglaterra i Holanda, a buscar rutes alternatives. Aquests països es van dedicar a explorar sistemàticament l'oceà Índic i Pacífic. Aquestes expedicions comercials van ser el començament de l'imperi Britànic. '''El mercantilisme'''<br> "Atac en el Medway", de Pieter Cornelisz van Soest, mostra una batalla de la segona guerra Anglo-Holandesa.El mercantilisme és aquella teoria econòmica que suporta que la riquesa d'un país està basada únicament amb els subministres d'or i argent. D'ací es deriva que s'han de potenciar les exportacions mentre que s'han de gravar fortament amb aranzels les importacions. Aquesta teoria va calar intensament als estats europeus als segles XVII i XVIII, i és un dels principals motius que van propiciar el colonialisme. Els països havien de ser el màxim independents possibles per tal de no haver importar gaire recursos d'altres països. Per aquest motiu els països europeus van crear una densa xarxa de colònies que subministraven a la metròpoli tots aquells bens necessaris. La idea de que la riquesa mundial era fixa i que l'únic mitjà per aconseguir més riquesa era absorbint altre país, va motivar les grans guerres europees dels segles XVII i XVIII, com per exemple totes les guerres Anglo-Holandeses. Gràcies a les teories econòmiques de Adam Smith i la teoria econòmica liberal, es va anar deixant de banda el mercantilisme. D'aquesta manera, es van començar a concebre idees com que les dues parts d'una transacció comercial poden eixir beneficiades, ja que els bens intercanviats són més valuosos pels nous propietaris, o que l'or és simplement un mineral groc i que és valuós per que hi ha poc. '''El comerç transatlàntic'''<br> Abans del segle XIX les travessies transatlàntiques entre Amèrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perillós. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir més ràpides i segures. Aleshores van començar a sorgir grans companyies oceàniques amb travessies molt freqüents. Prompte, el fet de construir el transatlàntic més gran, ràpid o luxós, es va convertir en un símbol nacional. Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlàntiques amb destí Nord Amèrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comerç transatlàntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amèrica, i com a conseqüència, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlàntiques i tot el trànsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amèrica i una de les ciutats més importants del món. A més a més, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat també era el destí de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, així com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlàntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amèrica, sempre s'assumia que el destí era Nova York, a menys que no s'indiqués el contrari. '''Les innovacions en el transport'''<br> Abans de la revolució del transport del segle XIX, les mercaderies de consum havien de ser manufacturades prop del lloc de destí. Era econòmicament inviable transportar mercaderies des d'un lloc distant. Junt amb la Revolució Industrial es van dur a terme una serie d'innovacions en el transport que van revitalitzar el comerç. Ara les mercaderies podien ser manufacturades en qualsevol lloc i ser transportades d'una manera molt barata a tots els punts de consum. Una de les primeres aportacions de la revolució del transport va ser el ferrocarril. Gran Bretanya va ser la pionera en aquest àmbit, i a conseqüència d'això, en l'actualitat té la xarxa de ferrocarrils més densa del món. En Espanya la primera línia de ferrocarril es va construir en 1840 entre les poblacions de Mataró (el Maresme) i Barcelona (el Barcelonès). En altres llocs d'Europa i d'Estats Units, també van tenir molta importància el transport fluvial. Es va començar a eixamplar i aprofundir molts rius per tal de fer-los navegables. I una mica més endavant en moltes regions es va començar a construir denses xarxes de canals navegables. Finalment, l'aparició de l'automòbil i la construcció sistemàtica de carreres, va provocar que les mercaderies es pogueren transportar just al punt exacte del seu consum, és el que es coneix com distribució capil·lar mercaderies. | traduction = }} == Caractéristiques du commerce comme activité== [[Image:Vietnam Saigon Child in the Street.jpg|thumb|right|180px|Jeune commerçante à [[Saigon]] ([[Vietnam]]).]] === Aspects juridiques du commerce === Du point de vue juridique, le commerce est tout acte qualifié de commercial par la [[loi]]. Ainsi, est [[commerçant]] en [[droit commercial]] ([[code commercial]]) toute personne qui fait profession des actes qualifiés de commerciaux par la loi ; ces actes dépendent de chaque nation. En France, pour qu'il y ait [[acte de commerce]] au sens juridique, il faut qu'au moins l'une des parties, appelé « commerçant » exerce ''habituellement'' l'activité d'[[achat]] et de revente. En conséquence, quand un particulier vend d'occasion sa voiture à un autre, cela est du ressort du droit civil et non du droit commercial. === Aspects économiques du commerce === ==== Commerce et marketing (management) ==== {{article détaillé|distribution (commerce)}} Il est possible d'optimiser les ventes commerciales par un travail sur la [[distribution (commerce)|distribution]], c'est à dire une analyse [[marketing]] du [[management]]. ==== Commerce et vente ==== La qualité du commerce est fonction des compétences à la [[vente]] ou au [[négoce]] des [[commerciaux]]. ==== Commerce international et commerce national ==== * A l'échelle de la nation : Le [[solde commercial]] est la représentation du commerce au niveau national. Ce commerce est négocié entre nations par l'[[organisation mondiale du commerce]]. Un [[Commerce équitable]] peut être envisagé. * A l'échelle de l'[[organisation]] : Le [[commerce international]] est spécifique en termes de droit ([[propriété intellectuelle]]...) et management. En France, Les [[chambre de commerce|chambres de commerce]] peuvent fournir de nombreuses informations à ce sujet. == Caractéristiques du commerce comme lieu de distribution== *[[Centre commercial]] {{article détaillé|Commerce de détail}} *[[Vente à distance]] :*[[Commerce électronique]] :*[[Vente privee]] == Notes et références == {{Références}} == Voir aussi == === Articles connexes === *{{Page h'|Immobilier}}<!-- lien volontaire vers une pages d'homonymie --> *[[École de commerce]] <!-- === Liens externes=== * [[À remplacer]] === Bibliographie === * [[À remplacer]] --> {{Portail|Économie}} {{redirect5|Commercial|l'activité professionnelle lié à la vente|Commercial (métier)}} {{Lien AdQ|ca}} [[Catégorie:Commerce|*]] [[ar:تجارة]] [[bm:Julaya]] [[bn:বাণিজ্য]] [[ca:Comerç]] [[en:Commerce]] [[eo:Komerco]] [[es:Comercio]] [[fur:Cumierç]] [[gl:Comercio]] [[ht:Negòs]] [[io:Komerco]] [[it:Commercio]] [[ja:商業]] [[la:Commercium]] [[lv:Komercija]] [[oc:Comèrci]] [[pt:Comércio]] [[scn:Cummerciu]] [[tl:Kalakalan]] [[vi:Thương mại]] [[wa:Comiece]] [[zh:商业]]